Les paraules de la Consellera d’Ensenyament a la cloenda de l’assemblea de FAPAC

La Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, senyora Irene Rigau,  va assistir a la cloenda de la XXXIII Assemblea General de FAPAC de dissabte 9 d’abril de 2011. Es va adreçar als representants  allí pressents, la gran majoria d’ells amb les samarretes grogues que amb la inscripció “SOS: Ensenyament Públic de Qualitat”, inundaven el gimnàs de l’Institut Ronda de Lleida. La iniciativa de les samarretes la va portar FAMPAS Badalona. En aquesta ciutat des de desembre de 2010, tots els dijous l’alumnat de les escoles públiques la porten.

Us faig cinc cèntims de les paraules de la Consellera d’Ensenyament, senyora Irene Rigau:

 Es va presentar com la titular de l’escola pública catalana. Com a Consellera d’Ensenyament va afirmar que s’escoltarà a FAPAC, però que, de ben segur, no s’estarà coincident en tots els aspectes. 

El Govern de Catalunya començarà a desplegar l’article 48 de la LEC, referent als criteris de prioritat en l’accés als llocs escolars per als ensenyaments sostinguts amb fons públics. La redacció del decret es farà a partir de setembre.

La consellera va afirmar que l’educació anticipa el futur de les persones. Per això, encara que no estigui clar, em d’afrontar-lo amb optimisme i il·lusió per poder garantir al país l’estat del benestar. Les mesures per garantir la qualitat de vida exigeixen sacrificis. El pressupost de la Generalitat en polítiques socials suposa el 56%. Per tot això s’han de preservar les línies i programes que veritablement siguin garantia de l’èxit escolar.

Entre els reptes que té l’ensenyament a l’actualitat està el potenciar l’esforç i el treball per poder superar els entrebancs de la vida.

La senyora Rigau va afirmar que a finals d’abril tindran les previsions de les línies educatives que es determinin de manera consensual amb sindicats, federacions d’associacions de mares i pares, etc… Pensa que hi ha hagut declaracions als mitjans de comunicació que han faltat a la veritat i que han pertorbat el clima de diàleg. En aquest sentit va afirmar que la prioritat del Departament és salvaguardar la plantilla.

 I ara el comentari: si la inversió pública en educació no es defensa com a garantia de futur, serà difícil superar la lacra del fracàs escolar i afrontar el futur amb optimisme i il·lusió. Si hi ha un problema tan gran de manca de caixa hi ha un recurs del que cap partit polític gosa parlar: pujar impostos. Vull recordar que els impostos al nostre país són progressius. O és que només les persones amb rentes baixes han de patir baixades de salari?. Serà preferible pagar més impostos que no suprimir sanitat i ensenyament públics. Jo, com a mínim, així ho penso, però clar, no és electoralista.